Espòiler. Estic a punt de complir díhuit anys, sonarà el meu mòbil, la meua vida se n’anirà a la merda i això va ser una moguda. Una moguda molt grossa.

Tres dies en la vida d’una adolescent. Tres dies que comencen amb una telefonada “La teua mare fa uns dies que no ve, m’ha semblat estrany, m’he acostat a casa teua i…” Un viatge d’iniciació en eixe moment en què tot està per descobrir i la closca per trencar.

Nena de ningú és un viatge íntim cap a la construcció de la identitat i l’autonomia, on el teatre esdevé l’espai de reflexió emocional. A través del retrat d’una jove a punt de fer divuit anys, l’espectacle ens acosta a les complexitats del pas cap a l’edat adulta i convida el públic adolescent a mirar-se dins, a posar nom a les emocions i a reconéixer-se en les incerteses de créixer.

Amb una dramatúrgia potent i sincera, es genera un diàleg entre escena i espectador que estimula el pensament crític i obri la porta a parlar —amb professors, companys o família— sobre temes com la pressió social, la por de decebre, les relacions i les expectatives. Nena de ningú acosta les arts escèniques als joves no sols com a espectacle, sinó com a mirall i com a eina d’expressió, oferint una experiència educativa on emoció i aprenentatge van plegats.