Diem OOOH! quan alguna cosa ens colpeja per primera vegada. El nostre primer bes, el nostre primer fracàs, el nostre primer passeig per la lluna… Aquesta és una història de descobriments. De descobrir-nos. I ja que ens posem a descobrir, què tal si ho descobrim tot de nou? I si descobrim qui som? Com parlem? Com caminem? Com ens mirem? Com ens estimem o ens odiem? Com ens afonem i com ens tornem a alçar?
Tot parteix del no-res. De no ser res per poder ser-ho tot. Poder ser allò que desitgem ser. Si alguna cosa ens han ensenyat els descobriments al llarg de la història de la humanitat és que van ser fruit, moltes vegades, de la casualitat, de situacions accidentals, però la majoria de vegades d’alguna cosa tan forta que és capaç de canviar la història dels esdeveniments: la curiositat. La curiositat per voler saber i no per pensar que ho sabem tot. Només aquells que no saben res es convertiran en els veritables savis.
Ens trobem ací amb tres éssers per fer-se, per descobrir-se. Tres personatges que habiten un lloc que no existeix, per un espai sense temps. Pel no-res més ple de tot. OOOH! és una cerca d’allò que volem ser però no sabem. És un viatge sense brúixola cap a allò desconegut, cap allò fantàstic, cap allò catastròfic i cap al nostre univers de dubtes sense resposta. Riem, sí. Però abans caldrà descobrir el riure, no?
OOOH! és molt més que un espectacle de teatre: és una invitació a aturar-se i mirar el món amb altres ulls. Els seus personatges ens recorden que preguntar-se qui som, per què existeixen les coses i fins on podem arribar no és una pèrdua de temps, sinó tot el contrari. Amb humor, tendresa i molta imaginació, l’obra acompanya els més menuts en un viatge cap a la curiositat, la confiança en un mateix i el valor de no abandonar els somnis encara que ningú al principi hi crega. I ho fa sense sermons ni lliçons, sinó des del joc i la complicitat, que, al cap i a la fi, és com millor s’aprén. Perquè cada xiquet i xiqueta té la seua pròpia lluna, i OOOH! els ajuda a no perdre-la de vista.
