Miquel, un professor de literatura amant de Larra que no suporta els seus alumnes, desperta en la mateixa habitació d’hospital que Clara, una jove que ha oblidat com somriure. Tots dos detesten la seua vida i el món en general i, per això, desitgen eixir d’allí per tal d’acabar el que van deixar a mig fer. Però per a poder anar-se’n, han d’enganyar la doctora i, encara que es porten a matar, es necessiten per tal d’aconseguir-ho. Aprendran Clara i Miquel a abraçar-se malgrat sentir-se com a éssers sense extremitats? Aconseguiran la metamorfosi que els permeta emprendre el vol?

Som conscients que el suïcidi és un tema difícil i incòmode d’abordar. L’abraçada dels cucs sorgeix de la necessitat de donar veu a aquesta problemàtica que malauradament afecta cada vegada a població més jove.

Fins fa poc, el suïcidi era considerat un tema tabú per gran part de la societat, però afortunadament sembla que les institucions han reflexionat sobre la necessitat d’afrontar el problema sense ambages. Moltes són les veus que en els darrers anys s’han alçat per demanar que la salut mental s’incorpore també en l’àmbit educatiu.

Un dels principals objectius que es plantejava l’autora era el d’apropar aquesta realitat al públic jove a través del teatre: “Créiem que acostar-nos a través de la comèdia era la manera més senzilla per a acabar amb l’estigma social que pateixen les persones amb tendències suïcides”.

A l’obra també estan presents altres temes que afecten directament els adolescents: el rebuig del propi físic, els trastorns alimentaris, la relació professor/alumna, l’homofòbia, les relacions amb els pares…